“Plastics i vinils” un nom per a un programa de ràdio, que no se si definir com a curiós, el que no puc fer, és tractar-lo d'original, havent programes anomenats "plásticos i decibelios""plásticos i otras hierbas" etc. És evident que el plastic és com els texans o la corbata universitària dels anglosaxons, combina amb tot, això si a l’hora de reciclar, va a part.
Al llarg de la meva carrera radiofònica (tal vegada aixo de carrera soni una mica pejoratiu) no és que m'hagi matat molt a l'hora de posar nom als meus programes de ràdio, el primer va ser "club de rock" resumint un programa de rock emès a "Ràdio musiclub", aquest programa s’emitia els dissabtes a la tarda. Després amb el temps passaba a fer dos programes setmanals entre setmana en l'horari de 5 a 7 de la tarda, a causa de això el programa pasa a anomenarse “Club de rock 17 19”, si, ja ho sé un autentic malbaratament d'imaginació.
Després vaig passar a “Radio Reloj Tarragona” i com que jo era bon minyó, em van deixar un espai per a poder desfogar les meves ànsies de rock, el programa es deia “Clock Radio” és a dir “Radio reloj” en anglés, en el meu descarreg he de dir que el nom em va ser suggerit pel director de l'emissora (se li va ocórrer al comprar un ràdio rellotge despertador, ho posava en la caixa) jo evidentment el vaig trobar genial, al cap i a la fi, vaig pensar que els programes de ràdio són com els regals, l'embolcall els pot fer mes o menys atractius, però al final el que conta és el de dintre. Més o menys el que deia en Forrest Gump i la seva famosa caixa de bombóns.
Una vegada va acabar aquest període a “RadioReloj”, vaig fer un canvi de ciutat i un canvi d'emissora. En aquesta per poder no podia ni triar les cançons.
Quan es va acabar el contracte cap a casa que hi falta gent. I vaig començar a dedicarme a fabricar plastic millor dit vinil, ironies de la vida
Va ser l'any 2003 quan els camins de Marià Arbonés . llavors director de "Punt 6 ràdio" i el meu, van tornar a creuar-se volia que col·laborés en el seu programa de ràdio "les maquinàries" fent biografias de grups de rock. De aqui a fer el meu propi programa va ser només donar un pas i llavors va neixer “L’Horaci i jo” (crec que aquest programa es mereix un espai a part) programa que va durar fins al 2005, any en el qual es va estrenar la primera temporada de “Plastics i Vinils”.
I després de tot aquest rotllo la pregunta és. Perquè aquest nom? (la veritat és que si has arribat a llegir fins a aqui, dubto que t'ho preguntis)
El nom es deu per una banda als vinils logicamente, es a dir els discos de vinil, i d'altra banda als plastics que eren l'estructura i la base dels altres sistemes de reproduccion de música, és a dir, cassetes i cartutxos. Una carcassa de plastic, una cinta de nylon amb un material metalic que al passar devant de un capçal magnetic emitia música. Aquesta vegada tampoc m'he trencat el crani, esperem que el de dins (del programa no del crani) valgui la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada