Un bienni especial 1978-1979 part 1

Hi ha moments a la vida que deixant un record especial a les persones segons els gusts i les aficions de cadascun. En el cas meu, i en relació a la música hi va haver un bienni que em va marcar moltíssim els anys 78 i 79. Aparició de nous músics i noves bandes com Chris Rea, Dire Straits o Police. La tornada a escena de gent famosa com Bob Dylan o Bruce Springsteen. L'aparició de grans temes com el “Dust in the wind” o el “Baker street”, vinils com el “Breakfast in America” realment dos anys rodons

Ir a descargar

Un grapat de vells vinils

Hi ha gent que diu que les coses bones es fan esperar, si apliquem això voldria dir que si el programa fos bo actualment estaria penjant els de l’any passat com no és així nomes son del mes passat, però deixem les filosofades a banda i anem al gra. En aquest programa seguim a la recerca de les meves arrels i treien la pols en els vells vinils del traster, el primer protagonista és un single del grup “Poco” la rosa de Cimarron” i entre ells 'he trobat el primer disc petit que vaig compra a la vida, era el “48 crash” de “Suzi Quatro”.De la “Suzi” ja hem passat al Rei del rock l’Elvis ens parlava de la presó i el seu rock, en Bill Halley i el rock al voltant del rellotge i més histories. Si t’he picat la curiositat clicka el link.

Ir a descargar

Homenatge a Labordeta

Comencem bé la temporada, el segon programa i entra a la web amb tres setmanes de retard. Podria fer. me el suec i no penjar aquesta emissió, però és massa important (al menys des de él meu punt de vista) el programa va ser un homenatge al cantautor aragonès Jose Antonio Labordeta cantautor que degut al fet que jo vaig viure a l'Aragó els primers 16 anys de la meva vida el fa integrant de ple de la banda sonora de la mateixa. Però no sols vaig parlar del professor Labordeta També va sonar musica de Bob Dylan, Jetrho tull, Mike & the mechanics, Led Zeppelin ,The Doors i mes gent podreu sentir el programa clicant el link. Ara os poso un fragment del poema que Labordeta va llegir en el congrés dels diputats quant Aznar va decidir anar a la guerra d'Iraq

Mataos,
Pero dejad tranquilo a ese niño que duerme en una cuna.
Invadid con vuestro traqueteo los talleres, los navíos, las universidades,
las oficinas espectrales donde tanta gente languidece.
Triturad toda rosa, hollad al noble pensativo.
Preparad las bombas de fósforo y las nupcias del agua con la muerte…
Inundad los periódicos, las radios, los cines, las tribunas,
pero dejad tranquilo al obrero que fumando un pitillo
ríe con los amigos en aquel bar de la esquina.

Ir a descargar

Retorn a les arrels

Hola de nou! Comencem la sisena temporada de “Plàstics i vinils”. I comencem amb la idea de tornar a recuperar els orígens i arrels d’aquest programa, és a dir la musica dels 60’s i 70’s. Això no vol dir deixar a part la musica del 80’s i 90’s. Però si que perdran una mica de protagonisme. A que es deu aquest enfocament nou? Tot va començar a un “mercadillo” de Milà, allà vaig trobar una “paradeta” que venien guitarres en miniatura (fan aproximadament un pam) algunes eren imitacions de la que tocaven músics famosos, jo vaig comprar la d'un dels meus ídols de joventut “L’Alvin Lee” el líder de “Ten years after”. Llavors vaig caure en el fet de que el Alvin i el seu grup no habian sonat mai en el meu programa. I això no podia ser “HEM DE TORNAR A LES ARRELS” Aquest primer programa és la prova prem el link i comprova-ho..

El dia del alquimista

En el programa d’avui, vaig buscar l'excusa musical en l'art dels antics alquimistes, aquells que volien aconseguir la pedra filosofal i amb ella l'or i la vida eterna. Per això vaig pensar en els quatre elements: terra, aigua, foc i a les hores van sortir les segmentes cançons.
Catch te wind – Donovan
Blowin’ in the wind – Bob Dylan
World of water – New Music
Water of love – Dire Straits
Smoke on the water – Deep Puple
Fire – Robert Gordon
Fight fire with fire – Kansas
Europa (Earth cry, heaven smile) – Santana
Heaven is a place on earth – Belinda Carliste
I feel the earth move - Martika
Ir a descargar

El dia que va morir la música

Podríem dir que aquest programa és la segona part del “concert per a ells”, comencem amb el “American pie” el gran tema de Don McLean, aquesta cançó parla del dia en el que va morir la musica, quin és aqueix dia, doncs el 3 de febrer de 1959 quan es va estavellar un avió i va causar la mort de Ritchie Valens, en Buddy Holly i el DJ Big Booper.I després passem a parlar d’altres rockers que ens van abandonar prematurament, uns molt joves i uns altres ja no tant pero com deia en Jethro Tull: “massa vell per al rock and roll però masa jove per a morir”. Ells son : John Denver, Randy Roads, Ronnie Van Zant, Cozy Powell, Jesus de la Rosa, Carles sabater, Rory Gallagher i Sid Vicious. Ir a descargar

"Concert per a ells"

Avui el programa és un homenatge a Ronie James Dio, el que va ser cantant de Rainbow, Black Sabath i Dio entre altres que va morir el dia 16 de maig de 2010. I al mateix temps un homenatge a aquells rockers que han mort prematurament i que van sé recordats per “Baron rojo” a la seva cançó “Concierto para ellos” es a dir: Bon Scott, Janis Joplin, John Lennon, Douane Allman, Jimmy Hendrix, Marc Bolan, John Bonham, Bryan Jones i Keith Moon.

Ir a descargar

La dona a la música

El programa d'avui està protagonitzat per cançons que tenen a la dona com a protagonista, però no com a cantants sinó com a tema de la cançó. Comencem amb el “Woman” de John Lennon clar i concs “Dona”, seguit del “she’s a woman” tema també de Lennon amb en McCartney però en la versió de Jeff Beck. En aquest punt entren els Bee Gees no és solament una dona és mes “More than a woman”. En Neil Diamond ens recorda a continuació que totes les grans dones han estat abans noies, “Girl, you’ll be a woman soon” A continuació els dos Bob Dylan i Marley ens parlen dels sentiments “Just like a woman” i “No woman, no cry”. Arriba el moment dels enamorats Journey “When you leve a woman” i Bryan Adams amb l’ajuda de Paco de Lucia “If you really loved a woman”. Entra la E.L.O. en escena recordant que hi ha roses que punxen “Evil woman”. Arriba el final de programa, moment en el que elles prenen la paraula “Barbra Streisand” ens parla del que és una dona enamorada “Woman in love” i per ultim la “Sahia Twain” demanant respecte per els seus sentiments “Man, I feel like a woman”
Ir a descargar

Cars & Music

El programa d’avui vol reflectí la simbiosi entre música i cotxes, ja sigui per la llibertat de qui condueix a la imatge que dona de tu el vehicle. (luxe, potencia, agressivitat etc..) temes com “Drive mi car” dels Beatles, el missatge es “Nena tu pots conduir el meu cotxe” (a canvi del que?) o el driving my car de Madness (aquí ja condueix ell mateix) o els Cardigans parlant del cotxe del seu pare “The daddys’s car”, i és clar també hi ha problemes quant s’espatllen (Sirex Mi coche).
Altres temes punxants son:
I’m in love with my car – Queen
Stolen car – Bruce Sprigsteen
Get outta my dreams, get into my car – Billy Ocean
Sleeping in my car – Roxette
Cars & girls – Prefab Sprout
Fast cars – Tracy Chapman
La banda del carro rojo – Tigres del Norte
Cadillac solitario – Loquillo
Chevrolet – ZZ Top
Ir a descargar[audio="http://www.ivoox.com/cars-music_md_278669_1.mp3"] Ir a descargar

El primer trevall

El primer trevall:
Tal com indica el titol del programa, avui m’he centrat en el primer disc que van grabar avans de ser famosos una serie de musics en solitari i unes bandas concretas de rock, evidenment cada music o banda tenen el seu primer album.pero és clar dins de un programa de una hora no hi caven tots.
Per això he escollit a Gènesis i el seu “From genesis to revelation”, Dire Straits i el seu primer treball, igual que en “Neil Young”, els “Led Zeppelin” des del disc 1, Oasis i el seu Supersònic des del primer àlbum titulat “Definitive maybe” el cavall sense nom del primer disc d’America. Aquell caval em va inspirar a continuació per a posar el “Horses” és a dir el primer disc de la “Patty Smith”. Tampoc ens podia fallar el primer superdisc de “Mike Oldfield” “Tubullar bells”, per a ser el primer, és pràcticament insuperable. El seguia en Carros Santana i el “Soul sacrifice” del disc “Santana” Simon & Garfunkel i es “So del silenci” i acabant el programa amb els “Cridence clearwater revival”. I ara si t’he picat la curiositat “clica” el play i escolta el programa. Ir a descargar[audio="http://www.ivoox.com/primer-trevall_md_275478_1.mp3"] Ir a descargar

La evolució de les especies

El programa de avui esta centrat a la evolucio de las bandas de rock, no se sies per la tendencia de la moda, el pas del temps o sencillament perque el lideratge de un grup cambia de mans, pero hi ha gent que al principi sonaba molt diferent que al cap del temps. El primer protagonista del dia son “Pink Floyd” no hi ha res a veure entre aquet “Corporal cleg” de la epoca Syd Barret no te res aveure amb “wish you were here”.
El segon protagonista es en Bob Dylan, al principi rey del folk alla a la gran poma, de cop es penja la guitarra electrica al coll i canvia el “Blowin in the wind” per aquest “Highway 61” amb sirena inclosa.
Pero per a cambi de imatge res com en “David Bowie” que el cambi en ell no para mai aquí escoltem el seu “Blue Jean”
Mes protagonistes avui: Paul McCartney amb el seu tema “Weall stand togheter” “Dire Straits” amb la cançó “Walk of life” Carlos Santana i el seu tema “Smooth” amb en Rob Thomas, en Ritchie Blackmore reciclat de Heavy a músic celta “Under the violet moon” els eagles amb la versió tan especial que van fer del “Hotel California” en el àlbum “Hells freezer over”, Sting i la cançó “Fields of gold”, el seu ex-company de police en Andy Summers reciclat a músic “new age” i el tema “Red ballon” i per acabar la versió original d’un tema popularitzat per la Cher en els 90 cantat per la Betty Everett en els 60 “It’s in his kiss”

Ir a descargarhttp://www.ivoox.com/evolucio-les-especies-musics_md_271393_1.mp3

Els grans oblidats

Ja tenim un nou programa penjat a la xarxa tot gracies a ivoox. Avui el programa va dedicat a aquelles cançons que tot i ser bones, passavant desapercebut ja que una mes coneguda les tapava una mica, o grups que han fet un disc increïble i desprès ja no es parla gaire d’ells. Aquest és el cas de Kansas que és el grup que inaugura el programa d’avui amb el tema Desperate times, desprès seguim amb la cançó diamond smiles que estava en el disc del “I don’t like mondays” pero ve et convido a que escoltis el programa i tu decideixis.
Ir a descargarhttp://www.ivoox.com/22-04-10_md_262055_1.mp3

Un nou programa - "Només una imatge"

Diuen que una imatge val mes que mil paraules, i migançat aquesta idea vaig desarrollar aquest programa, ademes de destacant el que per uns la imatge que donen es extranya i per altres es normal. Per exemple el grup que obre el programa, el grup devo de Akron (U.S.A.) pot ser vestian estrany pero per a ells era normal (era la roba de trevall de la fabrica de neumatics) encara que la versio del satisfaction dels Stones no era normal.
El que no es tan normal es sortir amb les cares maquillades com es el cas de “Kiss” encara que “han nascut per a estimarte” sobre tot si tu diuen: un bisexual, un home del espai, un gat o el mateix dimoni Aixo ens porta fins a “el duc blanc” es a dir en David Bowie” un home que es tot un camaleó, a la epoca de “Life on Mars” vestia de dona. Unaltre camaleó del escenari era sens dubte en Peter Gabriel amb Genesis quan era al damunt del escenari no cantaba les cançons, realment les interpretaba “The Knife” El seguent protagonista és “El rei del rock” l’Elvis Presley la seva roba es va convertir en ell mateix, quan veiem a l’Ariel Santamaria el convertim automaticament en el “Elvis de Reus” i no es per que canti (que canta) com ell sino per la roba. Aquí va sonar el “King creole”.
En aquest punt ens barem fixar en el vestit de col·legi del Angus Young (AC/DC) per aquest motiu ens llancem cap a “l’autopista a l'infern”, i no sé si és al cel o a l'infern on trobem el següent protagonista Michael Jackson ell també té una imatge que tots recordem nomes veure la silueta,tot de negre, barret i guants de pedreria, o la imatge de “Thriller” amb casadora i pantalons de cuir vermell. I aquí ans vam central amb estils de musica i roba: el glam dels Rubettes els “New romantics” “Spandau ballet” i “els punks“ “Ramones” acabant el programa amb els reis de les disfresses “Village People” .Aixó si no puc penjar el post ja que el Gcast no deixa pujar cap post (Mirarem de trobar una solució)

Fem un Flash Back

He de reconèixer que aquest blog el tinc bastant abandonat, com a excusa un tant mediocre, al·legaré problemes informàtics, no soc capaç d’enllaçar els posts amb el comentari. Però bé començaré la nova etapa d’aquest blog fent un flash bac. Recordant un programa emes el dia 10 de Desembre. Va ser un programa dedicat a la musica dels 90’s. El primer tema que va sonar era el “right here right now” del grup angles “Jesus Jones”a continuació van sonar els “Cramberries” amb “Just my imagination” “Red hot Cilly peppers” “Californication”. Una de les notes curioses va ser la versió del “Rolling Stones” del Dylania “Like a rolling stone”. Tot edulcorat amb una intima versió del lady in red del “Chis de Burgh” tot un clàssic, en aquest moment ens va sortir l’esperit camperol i va sonar el “Country house” dels “Blur”, aquest rampell es va esvair Ràpid anat a la platja d’or amb en “Mike Rutherford” i el tema “Beggard in a beach of gold”desprès van ser la “Sinnead O’Connor”, “Green day”, “Oasis” que van tancar el programa amb un tema “supersonic”, resumint un altre programa de “Plastics i vinils”


Subscribe Free
Add to my Page